Pany de metxa

El pany de metxa o clau de metxa fou el primer mecanisme que s'utilitzà en les armes de foc per tal d'encendre la pólvora de una forma pràctica. Va ser inventat a Europa, al voltant del 1400, i ha romàs en ús en aquest continent fins a principis del segle xviii, quan el pany de sílex el reemplaçà totalment.

Era un mecanisme molt bàsic inventat per poder disparar les armes de foc portàtil sense haver de mirar la cassoleta. Aquest disseny eliminava la necessitat d'apropar manualment una metxa encesa a la cassoleta de l'arma, permetent tenir ambdues mans lliures per a sostenir l'arma en el moment del dispar i, el més important, poder mantenir la vista sobre l'objectiu.